“Barcelona és molt cinematogràfica, però no sé fins a quin punt ha estat desaprofitada. Hi ha moltes Barcelones en el temps i en el model urbà. El contrast de la Barcelona burgesa de l’Eixample amb Ciutat Vella o amb els barris perifèrics aporta riquesa visual”
Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya
“S’ha de passar de la ciutat dels cotxes a la ciutat zona 30. (…) Falta un pla global que consolidi la bicicleta i trobem a faltar campanyes d’educació escolar que tant d’èxit tenen en altres països. Barcelona va començar bé, però s’ha adormit”
Haritz Ferrando, coordinador del Bicicleta Club de Catalunya (BACC)
“Si tuviéramos que definir de alguna forma lo que han sido las políticas urbanísticas de los últimos años en Barcelona, creo que se podrían definir como la consecuencia de una especie de odio a muerte, al tiempo que de temor, ante justamente eso, “la ciudad”, o mejor dicho, lo humano, lo que se mueve, lo que se agita, lo que pasa”
Manuel Delgado, antropòleg
“El Born és un molt bon lloc per viure, per sortir,… però per viure sobretot. Estàs molt a prop de tot arreu, no? Estàs molt a prop del centre, tens la platja al costat,… El barri és molt petit, però pots estar descobrint coses cada dia…”
Nacho Vidal, actor porno
“My impression of the first “wave” of regeneration of the harbour was rather good. It created public spaces and it wasn’t too comercial, as I recall. The second “wave”, later on, when they started build out into the harbour and started put over those things out there, then that became purely comercial”
David Harvey, antropòleg, geògraf i teòric social
“Es como si hubieran dos ciudades. Por un lado está la ciudad planificada, la ciudad de los diseñadores, de los políticos, de los arquitectos, una ciudad que existe en la paz absoluta de los planos y las maquetas. Es una ciudad soñada. Y luego, al margen, de espaldas, o contra esa ciudad, lo que hay es “la ciudad”, que es otra cosa: las prácticas, los hechos, los acontecimientos, los imprevistos, los conflictos, las luchas, las miserias, alguna grandeza de vez en cuando,…”
Manuel Delgado, antropòleg
“El Poblenou per a mi va ser amor a primera vista, un flaix”
Veronique Serfass, artista i gestora de l’Escocesa
“Lo que caracteriza esta ciudad es que es opaca. No es que sea invisible, sino que de hecho es inextricable, es demasiado compleja y vive demasiado de la complejidad que nunca deja de generar como para que pueda ser ni siquiera comprensible a los ojos de un urbanista que, por encima de cualquier cosa, lo que desea es que la ciudad sea cuadrículada y especialmente sumisa”
Manuel Delgado, antropòleg
“El 22@ és el projecte més important de la ciutat de Barcelona. (…) No conec cap ciutat del món que hagi aconseguit una evolució tan ràpida d’un projecte d’aquestes dimensions ”
Miquel Barceló, ex-president de la societat 22@BCN
“Barcelona is the jewel in the crown which we are trying to achieve in other cities… Nothing’s ever perfect but they’ve got nearer to dealing with the industrial past”
Richard Rogers, arquitecte
“Aquesta és una ciutat agradable, on val la pena viure, no hi ha cap dubte. Som el Mediterrani i només amb això ja tenim molt de guanyat. Ara bé, potser no hauríem de confondre aquesta vocació de ciutat simpàtica amb la d’una ciutat realment competitiva”
Salvador Estapé, economista
“Abans, tota actuació pública urbana tenia com objecte els seus ciutadans; no estic segur que segueixi sent així”
Francesc Muñoz, geògraf
“És molt difícil arribar a assumir el grau de prestigi que té Barcelona a nivell internacional, però és molt fàcil perdre’l”
Beth Galí, arquitecta
“Convertir el barri vell en un espai ple d’hotels i oficines és una operació socialment recriminable”
Salvador Tarragó, arquitecte
“En un lugar donde se está especulando a nivel inmobiliario la ‘okupación’ es legítima”
Marulo, membre de la Makabra
“En la mayor parte de Barcelona no tendría que estar permitido aparcar en la calle”
Ole Thorson, enginyer expert en mobilitat
“Jo tinc bastants dubtes sobre el tramvia. El que cal fer són més sistemes de metro, el metro és el futur”
Miquel Espinet, arquitecte
“Fa anys que anem masegant la Rambla de Barcelona, encaminant la seva bellesa estructural, la càrrega d’identitats i la força d’aglutinació social no pas cap a l’assoliment d’un escenari urbà confortable i digne, sinó cap a un circ artificial d’incongruències maldestres i fastigoses”
Oriol Bohigas, arquitecte
barcelonaopina.wordpress.com 